	guerreromarga en La meva adaptació a Katsimi…
	Noemí Blanco en La meva adaptació a Katsimi…

He triat aquest llibre perquè són targetes adaptades a l’edat dels nens amb els que jo treballo.

Aquestes petites targetes són veritables obres d’art. Treballa les formes, colors i efectes visuals.

Aquí una proposta de l’autor que m’ha semblat molt enriquidora per fer amb nens grans i molt grans.

Cada dia, dues vegades al dia, de dilluns a divendres, faig aquest recorregut per anar a treballar o per tornar a casa.

Em sento una mica privilegiada perquè la carretera està en plena natura i he vist serps, senglars, cérvols, granotes, ocells de tota mena, grans i petits…

Però mai durant 9 anys que faig aquest camí, m’havia parat a veure de prop el pont alt, que tenia la funció de portar aigua a la vila de La Selva del Camp.

És una esvelta construcció de pedra amb un arc impressionant i molt alt de més de 12 metres d’alçada i que existeix des del segle XIII.

Però jo mai m’havia parat a admirar-la i és la primera vegada que la veig amb aigua.

Un veritable plaer a la vista.

dedicat al katsumi komagata

Exercici de creativitat fet a l’aula, inspiració del Katsumi Komagata.

En aquesta última sessió, hem fet un joc on havíem d’agafar una cartolina gran doblegada per la meitat i una altra petita.

En la petita havíem de retallar una forma amb tisora i intercanviar-la amb una companya, donant-li la forma i el negatiu que sortia en el paper tallat.

El negatiu, de la companya, l’havies de pegar en la portada de la cartolina doblegada i el positiu, enganxar-lo dintre mirant d’extreure un dibuix o donar-li una utilitat sense alterar l’original.

La forma que em va tocar va ser aquesta:

I això és el que em va sortir a mi.

Una llàstima que el curs hagi acabat, perquè l’he gaudit molt!

Moltes gràcies a Noemí Blanco.

Marga Guerrero.

En aquesta tercera sessió hem vist els llibres d’artista, i amb els materials que teníem a l’aula hem hagut de crear des de zero un llibre inspirat en els PRELIBRI del Bruno Munari.

El concepte que m’ha tocat per desenvolupar el meu llibret és «gran i petit».

Això és el que ha sortit:

«El llibre verd del Sr. Cocodril i les pomes»

Una vegada hi havia un cocodril que tenia molta gana.

Passejant es va trobar una poma molt i molt gran. Com era tan gran no se la podia menjar.

Així que va continuar caminant.

Fins que es va trobar una poma petita i una gran.

I va veure que la poma petita era perfecta per poder-la menjar.

Fi.

Que faria jo sense elles?? Amb les meves mans puc crear coses meravelloses, tenen anys d’experiència i són molt àgils.

Gràcies a les meves mans puc sentir, puc tocar i acariciar als meus sers estimats. Puc transmetre les meves emocions… amb els dits una carícia lleu o amb tota la mà, amb la seva pell.

Puc sentir com és un objecte, només tocant, la seva textura, la seva forma…

No seria jo sense les meves mans, elles m’han donat molts plaers i pres moltes decisions gràcies a elles.

Sense elles la meva vida seria molt diferent, elles m’han obert un món amb moltes possibilitats.

Aquestes són les tres cares que jo he trobat als objectes.

Amb objectes que hi havia a l’aula hem hagut de crear el nostre autoretrat treballant el Hanoch Piven.

Jo escollit aquests:

Xarxes al cap en forma de cabell, per pescar idees.

Tisores, colors, llapissos… formen el meu cap, perquè sempre estic pensant en dibuixar i crear.

Hi ha una llana de color verd, del verd esperança, sempre veig el got mig ple.

El molinet de vent perquè faig volar molt la imaginació.

Als ulls unes ulleres grosses, perquè a més que porto en la vida real, no trobo mai res quan estic buscant.

I una boca vermella i somrient, perquè m’agrada estar contenta.

Aquesta setmana tenia el repte de fer 3 coses noves que no hagés fet mai.

Bé aquestes son les meves tres coses que jo he fet:

1.- el dissabte vaig veure un noi amb un cartell que deia que donava abraçades gratuïtes, mai li hauria donat l’abraçada, però el vaig para i li vaig donar!

La meva sorpresa va ser de rebre una de les abraçades més sinceres que he rebut a la meva vida i amb molt de sentiment d’alegria.

2.- el segon repte va ser testar un dolç d’arròs japonès que no havia menjat mai a la meva vida i que es diu «mochi».

Estava molt bo!

3.- I la tercera i última va ser portar al cap durant més d’una hora un barret que simulava el dolent de bola de drac Z.( el meu marit em va acompanyar en l’aventura)

Vaig passar una mica de vergonya, però l’experiència va ser molt graciosa i divertida.

Per en recordar per sempre aquestes aventures, vaig fer fotos!

Em dic Marga Guerrero i aquesta de la fotografia sóc jo.

En observar aquesta fotografia veig una nena molt feliç, sempre alegre.

Recordar la meva infantesa m’ha portat moltes bones emocions, feia molt de temps que els meus pensaments no evocaven aquells anys que per mi van ser tant i tan feliços.

Anys de jocs, d’amics estimats com germans, despreocupacions pel present i pel futur, només vivint l’ara i el moment.

Anys de fantasia, amb una imaginació molt desbordant, on jo era la princesa rescatada per prínceps imaginaris.

Anys d’estius a la meva estimada Andalusia, on estava tot el dia al carrer jugant a la corda, a córrer pels carrers anant de casa en casa buscant els amics.

Anar en grup a comprar llaminadures, amb les amigues i la meva germana i gastar 5 pessetes! Diners que jo considerava una gran fortuna, perquè la senyora de la botiga a canvi d’aquests diners em donava l’opció d’escollir molts caramels.

Que faria jo sense elles??
Amb les meves mans puc crear coses meravelloses, tenen anys d’experiència i són molt àgils.